Vaig trobar la Dina a la plaça. Acompanyava un senyor molt gran, amb cadira de rodes. Feia sis mesos que participava com a voluntària al projecte Baixem al carrer, que s’encarrega d’acompanyar a persones amb mobilitat reduïda, a sortir de casa. Atreta per la seva força i generositat vaig voler documentar-ho.
El projecte, de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, a Barcelona, va néixer el 2009, per fer front a aquest fet.
Alguns dels veïns i veïnes que hi participen, feia dies, mesos i fins hi tot anys, que no sortien. Baixem al carrer neix amb la voluntat que puguin tornar a gaudir del sol i de la companyia.
Avui, tothom sabem què és estar confinat, però aquesta situació ja es donava molt abans que la pandèmia, als que podíem sortir i relacionar-nos, ens canvies la vida.
Des de l’any 2018 he fotografiat a treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries i algunes de les persones grans que formen part del programa.
He vist en aquest treball, la solitud i la impotència d’estar sol i aïllat, però també la generositat dels qui dediquen el seu temps, al benestar dels altres. Durant el confinament més estricte, els usuaris i usuàries del programa, van mantenir el contacte telefònic, i es van fer diferents tasques de suport, com la gestió de compres i material, així com l’envelliment actiu, exercicis físics adaptats entre d’altres. Avui, estan a l’espera de reprendre les activitats grupals degut a les restriccions, tot i que fan sortides en parelles.
Gràcies a Baixem al carrer, una trentena de persones atrapades a casa, poden sortir al carrer.
Per contactar amb el programa Baixem al carrer podeu escriure al mail baixemalcarrer@poblesec.org
El primer dia que vaig veure l’Anita, va trobar-se al replà amb la seva veïna, feia 4 anys que no es veien. El Jérôme la canvia a la cadira adaptada per baixar les escales.
L’Amparo, la seva filla, l’acomiada des de la porta.
El Jose fa el traspàs de la cadira puja-escales a la cadira de rodes. Li diu, vamos gacela, ella somriu.
L'Anita era una gran lectora. Tenia 100 anys quan vam fer la fotografia. La seva neboda l’esperava a fora per anar a l’òptica a fer-se unes ulleres noves.
L'Eugenio aixeca la mirada quan el Jose arriba a buscar-lo per la sortida setmanal a la plaça.
La seva cuidadora, l’acompanya fins la porta. Per l’Eugenio és més senzill desplaçar-se seguint els moviments d’ella.
L’Eugenio seu a la cadira puja-escales, amb l’ajuda del Jose i el Jérôme.
La Nieves s’acomiada per una estona, de l’Eugenio, que sortirà al carrer per gaudir del sol.
Els tècnics, abans de fer el servei, han estudiat les característiques de l’edifici i les particularitats de cada usuari i usuària, per fer l’activitat amb la màxima seguretat. Cuiden cada moviment perquè sigui suau i delicat. L’arquitectura pròpia del barri, fa que siguin abundants els edificis alts i estrets, sense espai per poder instal·lar ascensors.
Canvi de cadira, amb la cadira de rodes convencional l’Eugenio podrà sortir al carrer.
El Jose li diu, no busquis formigues Eugenio, mirem a mi.
La Maria esperava al Jose i al Jérôme, al costat de la finestra, amb les seves plantes on li tocava el sol.
La Maria esperant la cadira adaptada que li permetrà baixar al carrer.
El Jose i el Jérôme es posen la faixa i es preparen per baixar amb la cadira adaptada.
La Maria, surt del seu pis per retrobar-se amb les persones grans que participen del programa Baixem al carrer, per fer les activitats d’envelliment actiu, exercicis físics adaptats i sortides culturals entre d’altres.
El Jose vigila els turmells de la Maria perquè el desplaçament sigui suau i delicat.
Canvi de cadira, ja queda menys.
La Dina i l’Hermina, conten alhora fins a tres. Amb el número tres, la Dina acompanya la cama de l’Hermina, baixen així les escales fins que ella pot seure a la cadira de rodes, ja estan a punt per gaudir del carrer.
La Dina, compagina la vida familiar-té dos fills de 9 i 11 anys- amb el treball, els estudis, i participa del programa a les sortides i activitats.
A l’Herminia li agrada que sigui la Dina, qui la vagi a buscar per fer la sortida setmanal.
Sortim!
L’edifici de la Teresa, més modern, fa poc que té ascensor. El Josep Maria, voluntari, la va a buscar a casa seva, on viu amb la seva cunyada i la seva filla, per sortir a veure els amics i les amigues. A baix, el Josep Maria, portarà a la Teresa a les activitats amb la cadira de rodes.
El Josep Maria i la Teresa sortint de casa cap a les trobades grupals.
La Milena i la Mar, voluntàries, van arribar puntuals a la seva cita a buscar al Ricardo, ell però, feia una hora que estava preparat esperant el moment.
La Milena i la Mar acompanyen al Ricardo amb la cadira fins l’ascensor, per baixar del primer pis a la planta baixa.
Maniobrant per entrar a l'ascensor.
A punt per sortir.
La Sole té dos fill que viuen fora de Barcelona. Mitjançant la tauleta fan videoconferències.
La Sole rep a la Dina i li prepara un cafè.
El primer dia que vaig veure l’Anita, va trobar-se al replà amb la seva veïna, feia 4 anys que no es veien. El Jérôme la canvia a la cadira adaptada per baixar les escales.
L’Amparo, la seva filla, l’acomiada des de la porta.
El Jose fa el traspàs de la cadira puja-escales a la cadira de rodes. Li diu, vamos gacela, ella somriu.
L'Anita era una gran lectora. Tenia 100 anys quan vam fer la fotografia. La seva neboda l’esperava a fora per anar a l’òptica a fer-se unes ulleres noves.
L'Eugenio aixeca la mirada quan el Jose arriba a buscar-lo per la sortida setmanal a la plaça.
La seva cuidadora, l’acompanya fins la porta. Per l’Eugenio és més senzill desplaçar-se seguint els moviments d’ella.
L’Eugenio seu a la cadira puja-escales, amb l’ajuda del Jose i el Jérôme.
La Nieves s’acomiada per una estona, de l’Eugenio, que sortirà al carrer per gaudir del sol.
Els tècnics, abans de fer el servei, han estudiat les característiques de l’edifici i les particularitats de cada usuari i usuària, per fer l’activitat amb la màxima seguretat. Cuiden cada moviment perquè sigui suau i delicat. L’arquitectura pròpia del barri, fa que siguin abundants els edificis alts i estrets, sense espai per poder instal·lar ascensors.
Canvi de cadira, amb la cadira de rodes convencional l’Eugenio podrà sortir al carrer.
El Jose li diu, no busquis formigues Eugenio, mirem a mi.
La Maria esperava al Jose i al Jérôme, al costat de la finestra, amb les seves plantes on li tocava el sol.
La Maria esperant la cadira adaptada que li permetrà baixar al carrer.
El Jose i el Jérôme es posen la faixa i es preparen per baixar amb la cadira adaptada.
La Maria, surt del seu pis per retrobar-se amb les persones grans que participen del programa Baixem al carrer, per fer les activitats d’envelliment actiu, exercicis físics adaptats i sortides culturals entre d’altres.
El Jose vigila els turmells de la Maria perquè el desplaçament sigui suau i delicat.
Canvi de cadira, ja queda menys.
La Dina i l’Hermina, conten alhora fins a tres. Amb el número tres, la Dina acompanya la cama de l’Hermina, baixen així les escales fins que ella pot seure a la cadira de rodes, ja estan a punt per gaudir del carrer.
La Dina, compagina la vida familiar-té dos fills de 9 i 11 anys- amb el treball, els estudis, i participa del programa a les sortides i activitats.
A l’Herminia li agrada que sigui la Dina, qui la vagi a buscar per fer la sortida setmanal.
Sortim!
L’edifici de la Teresa, més modern, fa poc que té ascensor. El Josep Maria, voluntari, la va a buscar a casa seva, on viu amb la seva cunyada i la seva filla, per sortir a veure els amics i les amigues. A baix, el Josep Maria, portarà a la Teresa a les activitats amb la cadira de rodes.
El Josep Maria i la Teresa sortint de casa cap a les trobades grupals.
La Milena i la Mar, voluntàries, van arribar puntuals a la seva cita a buscar al Ricardo, ell però, feia una hora que estava preparat esperant el moment.
La Milena i la Mar acompanyen al Ricardo amb la cadira fins l’ascensor, per baixar del primer pis a la planta baixa.
Maniobrant per entrar a l'ascensor.
A punt per sortir.
La Sole té dos fill que viuen fora de Barcelona. Mitjançant la tauleta fan videoconferències.
La Sole rep a la Dina i li prepara un cafè.